dijous, 20 de març del 2014

LA MÀGIA DE LA COSTA

Acte I escena 
Escenari: Escales, costat de l' escenari.
Mentre l' Alba, una dona treballadora, espavilada i ordenada pujava les escales amb la compra a les mans va ensopegar amb en Pau, un noi divertit, ordenat i simpàtic.
Pau: - Perdona, t' has fet mal?
Alba:- No pateixis, tranquil, estic bé.
Pau:- Ho sento molt, et puc ajudar a pujar la compra?
Alba:- Sí, sisplau, ets molt amable.
Els dos joves van arribar fins el seu destí.
Alba:- Et vols quedar a prendre algo?
Pau:- Sí voldria un tallat si us plau.
Escena II 
Van estar parlant molta estona.
Alba:- I com és que has vingut a viure a l' Escala?
Pau:- Sóc un biòleg marí que estic estudiant l' extinció dels crancs mediterranis gegants, uns éssers de cinquanta centímetres que viuen a les profunditats. I tu?
Alba:- Sóc una veterinària que li encanta el mar i a decidit viure a l' Escala.
Pau:- Alba, em caus molt bé vols que demà anem a sopar?
Alba:- Sí, encantada.
Pau:- Demà a les nou et vinc a buscar, fins demà.
Alba:- Fins demà.
L' endemà només ells saben el que va passar, però us puc dir que al cap de dos anys es van casar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada